top of page

Ciències socials i de la humanitat

Xerrades

annagibert.jpg

Anna Gibert Rivas

Ciències socials, Economia, Finances

Si les dones poguessin manar...: equitat i efectivitat de les polítiques de discriminació positiva

Català o anglès

Les dones estan infrarepresentades en posicions de lideratge a la societat. En particular, tenen molt poca presència en l’òrgan màxim de decisió i supervisió en l’àmbit de l’empresa, que és el consell d’administració.

És “just” que això sigui així? I com podem intervenir per canviar-ho?

En aquesta xerrada abordarem, primer, quines són les causes que poden originar aquesta diferencia d’accés entre homes i dones al vèrtex de l’empresa i reflexionarem sobre si aquestes causes justifiquen una intervenció per canviar la situació. 

Seguidament, ens centrarem en una de les eines que està tenint més repercussió internacional a l’hora de regular la presència de dones als consells d’administració: l’obligació per llei d’introduir una quota obligatòria de dones. Ens fixarem en un cas pràctic recent: el cas d’Alemanya. I veurem com, en aquest cas, la introducció d’una mesura clarament dirigida a afavorir la integració de més dones al món de l’empresa ha tingut contemporàniament efectes positius i d’altres conseqüències no esperades. 

Conclourem amb una reflexió més general sobre intervencionisme en economia: quan us sembla que està justificat actuar per alterar l’estat natural de les coses i quins perills pot comportar això?

Vaig estudiar Administració i direcció d’empreses i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Després de treballar durant uns anys a una entitat financera, vaig tornar a la universitat per estudiar un màster de recerca en Economia i el doctorat en Economia a l’Institut Universitari Europeu de Florència (Itàlia). He estudiat i investigat a Itàlia, Estats Units, Luxemburg i Alemanya. Aquest any he començat un nou projecte d’investigació sobre el paper de les minories i el valor de la diversitat en finances a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Programa: Beatriu de Pinós

Institució: MOVE, Universitat Autònoma de Barcelona

Disponibilitat: A partir de les 10 del matí
Irene esteban Fynbos.jpg

Irene Esteban Alamá

Arqueologia

L’ús de plantes per poblacions paleolítiques de caçadors-recol·lectors

Català, castellà i/o anglès
 

Les plantes son fonamentals per a supervivència de la nostra espècie, ho son en el present i ho han sigut al llarg de la evolució de l’ésser humà fins avui en dia. En el passat, poblacions de caçadors-recol·lectors feien ús de plantes per qualsevol aspecte del dia a dia. Per exemple, la fusta era necessària per a fer foc, i el foc era un element de gran importància que els hi donava llum i escalfor, amb ell podien cuinar aliments o espantar depredadors. Les plantes també han constituït, igual que avui en dia, un recurs alimentari fonamental. Moltes eines i utensilis també estaven fabricats en parts de plantes, e inclús les plantes eren fetes servir per construir llits on descasar i coses on protegir-se.

 En aquesta presentació introduiré al alumnat exemple etnogràfics que demostren la importància de les plantes per a societats tradicionals actuals. Així, mostraré diferents tècniques que fem servir els arqueòlegs per estudiar l’ús de les plantes en el passat donant casos d’estudi. Donaré molta importància al foc, i mostraré els resultats de les meues últimes investigacions que combinen estudis etnogràfics i arqueologia experimental per a l’estudi de la prehistòria al sud d’Àfrica.

Soc llicenciada en Història per la Universitat de València, tinc un màster en Biologia Humana per la UB-UAB, i vaig el doctorat en Prehistòria a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Els últims quatre anys he estat treballant a Johanesburgo,  Sudàfrica com a investigadora postdoctoral, on he portat a terme varis projectes d’investigació relacionats amb l’estudi de societats del passat, principalment en relació a l’explotació de recursos vegetals i canvis climàtics al llarg del Pleistocé. Aquest any he tornat amb una Beatriu de Pinós al equip amb el que vaig fer la tesi, on continuo treballant amb les mateixes línies d’investigació.

Programa: Beatriu de Pinós

Institució:Universitat de Barcelona

Disponibilitat: A partir de finals de febrer fins finals de maig del 2022 tinc en principi completa disponibilitat horària.
ezepaez.png

José Ezequiel Páez Conesa (Eze Paez)

Ètica, política, drets dels animals

Els drets dels animals. Per unes societats més justes i compassives.

Català

Tenen drets els animals? Quin és l’estatus que han de tenir a les nostres societats? Té sentit que estimem un gos però que ens mengem un porc o ens vestim amb cuir? Aquestes són preguntes molt importants que ens porten a qüestionar pràctiques molt arrelades a les nostres comunitats com la ramaderia, l’experimentació amb animals i la nostra relació amb els animals que viuen a la natura. Potser, com ha succeït molts cops en el passat, tot reflexionant descobrirem que moltes de les creences que donàvem per segures són, en realitat, simples prejudicis.

Vaig fer el grau i el màster en dret a la Universitat Pompeu Fabra. Després, a la mateixa universitat, vaig començar un doctorat en filosofia moral. He fet estades o treballet a centres de recerca del Regne Unit, Portugal i el Canadà. El que més m’importa és pensar quines serien relacions justes amb els animals no humans, per tal de construir un món on els drets de tots els individus siguin respectats

Programa: Beatriu de Pinós

Institució: Universitat Pompeu Fabra

Disponibilitat: Disponibilitat per adaptar-m’hi.
Oriol Sabaté.jpg

Oriol Sabaté Domingo

Ciències socials, història econòmica, polítiques públiques 

Com han evolucionat la desigualtat econòmica i els impostos al llarg del temps?

Català
 

La desigualtat econòmica ha estat sempre present en les societats modernes. Però hem estat sempre tan desiguals com ho som ara? O hi ha hagut moments de la nostra història recent en els que la distància entre els rics i els pobres era encara més gran? En aquesta xerrada repassarem com ha evolucionat la desigualtat econòmica a Europa al llarg dels darrers dos segles, i ens preguntarem quina importància tenen els impostos i les polítiques públiques per entendre aquesta evolució. Ens centrarem en tres episodis històrics fonamentals: les guerres mundials, el període de creixement de l’Estat del Benestar, i el període neoliberal. Acabarem la sessió amb una panoràmica mundial de la desigualtat econòmica actual.

Soc llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, i vaig fer el màster i el doctorat en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona (entre la carrera i el màster vaig estar treballant durant uns anys al tercer sector). En acabar el doctorat vaig passar uns anys investigant i donant classes al Regne Unit i a Suècia. Actualment estic de nou treballant al Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona en diversos projectes relacionats amb polítiques públiques i creixement dels estats Europeus i Llatinoamericans. 

Programa: Beatriu de Pinós

Institució: Universitat de Barcelona

Disponibilitat horària: Tinc disponibilitat des de finals de març fins a mitjans de maig, i també durant el mes de juny. 
Roberto Cantoni.jpg

Roberto Cantoni

Social Sciences

Oh my God, a wind farm next door!

Spanish or English

Every second person we meet in the streets know large parts of the world will need to change its use of energy within the next years. That’s called energy transition, and there’s huge money invested in it, by the European Commission, national and regional governments. So, we see solar and wind farms mushrooming throughout the world, and Spain is no exception. However, how is this transition happening? Is it respecting the rights of people that will live close to the plants? In fact, what happens when a government or company decides to build a wind farm or a solar plant, close to where you live? Whom do they consult? Whom do they not consult, and why? How should that work? What benefits should the local communities reap from the plant, and indeed, should the plant be built at all? What if the community decides to build one? This talk is about how energy projects are, and could be managed, and how we should pay enough attention to the energy transition in order to have a societal transition that takes into better account the needs of the people.

I was trained as a physicist, then I switched fields and got a doctorate in the history of technology, working on diplomacy and oil. Then I made my own energy transition and grew an interest in renewables in society, and that’s what I’m focusing on today.

Program: Beatriu de Pinós

Institution: ICTA - UAB

Availability: I won’t be available from May to late August, due to fieldwork
silueta.png

Nom i cognoms:

Àrea: 

Títol:

Idioma de la xerrada
 

xxx

bio

Programa:

Institució:

Disponibilitat horària:
bottom of page