Les dones estan infrarepresentades en posicions de lideratge a la societat. En particular, tenen molt poca presència en l’òrgan màxim de decisió i supervisió en l’àmbit de l’empresa, que és el consell d’administració.

És “just” que això sigui així? I com podem intervenir per canviar-ho?

En aquesta xerrada abordarem, primer, quines són les causes que poden originar aquesta diferencia d’accés entre homes i dones al vèrtex de l’empresa i reflexionarem sobre si aquestes causes justifiquen una intervenció per canviar la situació. 

Seguidament, ens centrarem en una de les eines que està tenint més repercussió internacional a l’hora de regular la presència de dones als consells d’administració: l’obligació per llei d’introduir una quota obligatòria de dones. Ens fixarem en un cas pràctic recent: el cas d’Alemanya. I veurem com, en aquest cas, la introducció d’una mesura clarament dirigida a afavorir la integració de més dones al món de l’empresa ha tingut contemporàniament efectes positius i d’altres conseqüències no esperades. 

Conclourem amb una reflexió més general sobre intervencionisme en economia: quan us sembla que està justificat actuar per alterar l’estat natural de les coses i quins perills pot comportar això?

​

Les plantes son fonamentals per a supervivència de la nostra espècie, ho son en el present i ho han sigut al llarg de la evolució de l’ésser humà fins avui en dia. En el passat, poblacions de caçadors-recol·lectors feien ús de plantes per qualsevol aspecte del dia a dia. Per exemple, la fusta era necessària per a fer foc, i el foc era un element de gran importància que els hi donava llum i escalfor, amb ell podien cuinar aliments o espantar depredadors. Les plantes també han constituït, igual que avui en dia, un recurs alimentari fonamental. Moltes eines i utensilis també estaven fabricats en parts de plantes, e inclús les plantes eren fetes servir per construir llits on descasar i coses on protegir-se.

 En aquesta presentació introduiré al alumnat exemple etnogràfics que demostren la importància de les plantes per a societats tradicionals actuals. Així, mostraré diferents tècniques que fem servir els arqueòlegs per estudiar l’ús de les plantes en el passat donant casos d’estudi. Donaré molta importància al foc, i mostraré els resultats de les meues últimes investigacions que combinen estudis etnogràfics i arqueologia experimental per a l’estudi de la prehistòria al sud d’Àfrica.

Tenen drets els animals? Quin és l’estatus que han de tenir a les nostres societats? Té sentit que estimem un gos però que ens mengem un porc o ens vestim amb cuir? Aquestes són preguntes molt importants que ens porten a qüestionar pràctiques molt arrelades a les nostres comunitats com la ramaderia, l’experimentació amb animals i la nostra relació amb els animals que viuen a la natura. Potser, com ha succeït molts cops en el passat, tot reflexionant descobrirem que moltes de les creences que donàvem per segures són, en realitat, simples prejudicis.

La desigualtat econòmica ha estat sempre present en les societats modernes. Però hem estat sempre tan desiguals com ho som ara? O hi ha hagut moments de la nostra història recent en els que la distància entre els rics i els pobres era encara més gran? En aquesta xerrada repassarem com ha evolucionat la desigualtat econòmica a Europa al llarg dels darrers dos segles, i ens preguntarem quina importància tenen els impostos i les polítiques públiques per entendre aquesta evolució. Ens centrarem en tres episodis històrics fonamentals: les guerres mundials, el període de creixement de l’Estat del Benestar, i el període neoliberal. Acabarem la sessió amb una panoràmica mundial de la desigualtat econòmica actual.

Every second person we meet in the streets know large parts of the world will need to change its use of energy within the next years. That’s called energy transition, and there’s huge money invested in it, by the European Commission, national and regional governments. So, we see solar and wind farms mushrooming throughout the world, and Spain is no exception. However, how is this transition happening? Is it respecting the rights of people that will live close to the plants? In fact, what happens when a government or company decides to build a wind farm or a solar plant, close to where you live? Whom do they consult? Whom do they not consult, and why? How should that work? What benefits should the local communities reap from the plant, and indeed, should the plant be built at all? What if the community decides to build one? This talk is about how energy projects are, and could be managed, and how we should pay enough attention to the energy transition in order to have a societal transition that takes into better account the needs of the people.

xxx