top of page

Ciències socials i de la humanitat

Xerrades

Anna Gibert Rivas

annagibert.jpg

Ciències socials, Economia, Finances

Si les dones poguessin manar...: equitat i efectivitat de les polítiques de discriminació positiva

Català o anglès

Les dones estan infrarepresentades en posicions de lideratge a la societat. En particular, tenen molt poca presència en l’òrgan màxim de decisió i supervisió en l’àmbit de l’empresa, que és el consell d’administració.

És “just” que això sigui així? I com podem intervenir per canviar-ho?

En aquesta xerrada abordarem, primer, quines són les causes que poden originar aquesta diferencia d’accés entre homes i dones al vèrtex de l’empresa i reflexionarem sobre si aquestes causes justifiquen una intervenció per canviar la situació. 

Seguidament, ens centrarem en una de les eines que està tenint més repercussió internacional a l’hora de regular la presència de dones als consells d’administració: l’obligació per llei d’introduir una quota obligatòria de dones. Ens fixarem en un cas pràctic recent: el cas d’Alemanya. I veurem com, en aquest cas, la introducció d’una mesura clarament dirigida a afavorir la integració de més dones al món de l’empresa ha tingut contemporàniament efectes positius i d’altres conseqüències no esperades. 

Conclourem amb una reflexió més general sobre intervencionisme en economia: quan us sembla que està justificat actuar per alterar l’estat natural de les coses i quins perills pot comportar això?

Vaig estudiar Administració i direcció d’empreses i Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Després de treballar durant uns anys a una entitat financera, vaig tornar a la universitat per estudiar un màster de recerca en Economia i el doctorat en Economia a l’Institut Universitari Europeu de Florència (Itàlia). He estudiat i investigat a Itàlia, Estats Units, Luxemburg i Alemanya. Aquest any he començat un nou projecte d’investigació sobre el paper de les minories i el valor de la diversitat en finances a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Programa: Beatriu de Pinós

Institució: MOVE, Universitat Autònoma de Barcelona

Disponibilitat: A partir de les 10 del matí

Irene Esteban Alamá

Irene esteban Fynbos.jpg

Arqueologia

L’ús de plantes per poblacions paleolítiques de caçadors-recol·lectors

Català, castellà i/o anglès
 

Les plantes son fonamentals per a supervivència de la nostra espècie, ho son en el present i ho han sigut al llarg de la evolució de l’ésser humà fins avui en dia. En el passat, poblacions de caçadors-recol·lectors feien ús de plantes per qualsevol aspecte del dia a dia. Per exemple, la fusta era necessària per a fer foc, i el foc era un element de gran importància que els hi donava llum i escalfor, amb ell podien cuinar aliments o espantar depredadors. Les plantes també han constituït, igual que avui en dia, un recurs alimentari fonamental. Moltes eines i utensilis també estaven fabricats en parts de plantes, e inclús les plantes eren fetes servir per construir llits on descasar i coses on protegir-se.

 En aquesta presentació introduiré al alumnat exemple etnogràfics que demostren la importància de les plantes per a societats tradicionals actuals. Així, mostraré diferents tècniques que fem servir els arqueòlegs per estudiar l’ús de les plantes en el passat donant casos d’estudi. Donaré molta importància al foc, i mostraré els resultats de les meues últimes investigacions que combinen estudis etnogràfics i arqueologia experimental per a l’estudi de la prehistòria al sud d’Àfrica.

Soc llicenciada en Història per la Universitat de València, tinc un màster en Biologia Humana per la UB-UAB, i vaig el doctorat en Prehistòria a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Els últims quatre anys he estat treballant a Johanesburgo,  Sudàfrica com a investigadora postdoctoral, on he portat a terme varis projectes d’investigació relacionats amb l’estudi de societats del passat, principalment en relació a l’explotació de recursos vegetals i canvis climàtics al llarg del Pleistocé. Aquest any he tornat amb una Beatriu de Pinós al equip amb el que vaig fer la tesi, on continuo treballant amb les mateixes línies d’investigació.

Programa: Beatriu de Pinós

Institució:Universitat de Barcelona

Disponibilitat: A partir de finals de febrer fins finals de maig del 2022 tinc en principi completa disponibilitat horària.

José Ezequiel Páez Conesa (Eze Paez)

ezepaez.png

Ètica, política, drets dels animals

Els drets dels animals. Per unes societats més justes i compassives.

Català

Tenen drets els animals? Quin és l’estatus que han de tenir a les nostres societats? Té sentit que estimem un gos però que ens mengem un porc o ens vestim amb cuir? Aquestes són preguntes molt importants que ens porten a qüestionar pràctiques molt arrelades a les nostres comunitats com la ramaderia, l’experimentació amb animals i la nostra relació amb els animals que viuen a la natura. Potser, com ha succeït molts cops en el passat, tot reflexionant descobrirem que moltes de les creences que donàvem per segures són, en realitat, simples prejudicis.

Vaig fer el grau i el màster en dret a la Universitat Pompeu Fabra. Després, a la mateixa universitat, vaig començar un doctorat en filosofia moral. He fet estades o treballet a centres de recerca del Regne Unit, Portugal i el Canadà. El que més m’importa és pensar quines serien relacions justes amb els animals no humans, per tal de construir un món on els drets de tots els individus siguin respectats

Programa: Beatriu de Pinós

Institució: Universitat Pompeu Fabra

Disponibilitat: Disponibilitat per adaptar-m’hi.

Nom i cognoms:

silueta.png

Àrea: 

Títol:

Idioma de la xerrada
 

xxx

bio

Programa:

Institució:

Disponibilitat horària:
bottom of page