Què és un “Homo Plàsticus”? On viu? Cóm actua? Què fa? Cóm es troba? Totes aquestes preguntes les estem intentant resoldre des del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins ara es coneix que l’home és responsable de la producció de 360 milions de tones de plàstic globalment, 62 milions de tones al continent Europeu i es preveu que aquesta producció es tripliqui per l’any 2050. Si féssim la conversió, segurament, que sortirien milers de Camp Nous plens de residus plàstics. Desafortunadament, l’ alta producció de plàstic, la gran demanda per part de les indústries i serveis, la gran popularitat de productes d’ un sol ús i una mala praxis per part del consumidor estan contribuint a l’ acumulació de residus plàstics al llarg dels ecosistemes, tant terrestres com aquàtics. Darrerament, però, els professional de la sanitat han mostrat la seva inquietud arrel de l’increment de la presència de plàstic en sang humana, femtes, orina, i fins i tot a la placenta i a la llet de dones gestants. Però com arriben aquests plàstic dins el cos humà?

En 1962 Rachel Carson va publicar el seu llibre “ Primavera silenciosa” en el qual per primera vegada es plantejava el fet que l’ésser humà estigués contaminant el planeta. El llibre de Rachel es referia sobretot a l’efecte dels insecticides organoclorats (DDT), que van portar al caire de l’extinció a moltes espècies d’ocells. Per sort, actualment, el DDT ja no es fa servir (pràcticament) a cap lloc del món, però des de llavors el nombre de compostos químics que alliberem al medi ambient no han fet més que augmentar. Estudiar els efectes dels contaminants a la fauna salvatge té una doble finalitat, per una banda els ocells i altres bestioles que ens envolten són organismes “bioindicadors” que ens avisen dels efectes que estem patint o podríem patir a llarg termini els éssers humans. Per altra banda, estudiar aquests efectes és imprescindible per garantir la conservació de moltes espècies i de tot el medi ambient. Sabeu quins són els químics més perillosos pels ocells?, quin impacte té l‘ús dels químics que es fan servir per produir els nostres aliments sobre els ocells?, això és el que jo investigo i ho faig combinant feina de camp, experiments i anàlisis de laboratori.

L’augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera degut a l’activitat humana provoca canvis en els mars i oceans com són l’acidificació oceànica i l’augment de la temperatura. Alguns ecosistemes marins en les regions polars són especialment vulnerables a l’acidificació oceànica. Per altra banda, les onades de calor marines són cada vegada més freqüents en el Mediterrani provocant també canvis en els ecosistemes marins. Quins efectes poden provocar aquests canvis sobre els organismes que construeixen estructures de carbonat de calci, anomenats calcificadors, i que formen hàbitats essencials per moltes espècies marines? En aquesta xerrada la investigadora parlarà sobre el mostreig i tècniques i mètodes experimentals utilitzats a l’Antàrtida i al Mediterrani.

D’on venim, qui som? Els éssers humans som animals. Juntament amb altres llinatges eucariotes com les plantes, els fongs o certes algues, som organismes compostos de milions de cèl·lules. Som organismes macroscòpics, que podem observar a ull nu. Amb tot, la majoria d’espècies eucariotes, actualment i al llarg dels més de mil milions d’anys d’evolució d’aquest llinatge, són unicel·lulars, i per tant, microscòpiques. Aquestes cèl·lules són amebes, flagel·lats i un curull de formes més, que conformen la biodiversitat dels protists. Estudiant aquests organismes microscòpics, podem inferir quins canvis evolutius han ocorregut, des de l’ancestre comú de tots els eucariotes, fins a les espècies actuals, inclosos nosaltres. Proposo un viatge filogenètic, resseguint l’arbre de la vida, per tal d’introduir els protists (amb micrografies i vídeos), i com han canviat al llarg de la història de l’evolució. A l’hora, introdueixo elements metodològics molt senzills, per entendre com els científics encarem aquestes preguntes evolutives tant antigues: des de la recol·lecció de les mostres, passant per les anàlisis al laboratori molecular, fins les anàlisis bioinformàtiques. D’aquesta manera, aprenem conceptes bàsics de biologia en l’àmbit de la secundària, una ciència en expansió i projecció de futur.

Marine ecosystems are enormously complex and are mostly dominated by microorganisms, organisms that cannot be seen with the naked eye. Among these organisms, bacteria represent the largest biomass in the oceans and play a key role in sustaining the life of all marine organisms. Bacteria are the baseline of the marine trophic chain, as they can be eaten by some eukaryotic cells and also produce essential nutrients for the growth of microalgae and other microorganisms. However, ocean warming is a large menace for bacteria, as they are shown to be very susceptible to changes in environmental conditions. In this talk, I want to show how bacteria are essential for life on Earth as we know it, and how climate change can impact such a sensible ecosystem.Marine ecosystems are enormously complex and are mostly dominated by microorganisms, organisms that cannot be seen with the naked eye. Among these organisms, bacteria represent the largest biomass in the oceans and play a key role in sustaining the life of all marine organisms. Bacteria are the baseline of the marine trophic chain, as they can be eaten by some eukaryotic cells and also produce essential nutrients for the growth of microalgae and other microorganisms. However, ocean warming is a large menace for bacteria, as they are shown to be very susceptible to changes in environmental conditions. In this talk, I want to show how bacteria are essential for life on Earth as we know it, and how climate change can impact such a sensible ecosystem.

Molta gent sap que, quan plou, una part de l’aigua de pluja pot acumular-se en rius o rieres que a poc a poc aniran a parar al mar. Una altra part d’aquesta aigua s’infiltra a través del sòl, formant les aigües subterrànies i omplint els aqüífers que sovint utilitzem per agafar aigua a través de pous o que veiem (i bevem!) quan anem a la muntanya i trobem fonts. El que menys gent sap, però, és que aquestes aigües subterrànies també viatgen a poc a poc fins a trobar el mar. A diferència dels rius, la descàrrega d’aigües subterrànies al mar és un procés gairebé invisible, perquè té lloc per sota del nivell del mar. Així que un dels reptes que he tingut com a investigador ha estat trobar eines per “veure” aquesta descàrrega i conèixer la quantitat d’aigua dolça que es perd cap al mar. Però per què és important estudiar aquesta descàrrega d’aigua invisible?

xxx