Ciències de la salut
Xerrades
Castellano o inglés
Lorena De Mena Alvarez
Neurociencias, Genética, Alzheimer y Parkinson.
El código genético: ¿Por qué somos como somos?
Todos los humanos compartimos un 99.9% de nuestro código genético, sin embargo, cada uno de nosotros somos diferentes. Algunos somos más altos o bajos, rubios o morenos, de pelo rizado o liso. Muchas de estas características se definen por ese 0.1% que tenemos diferente, y casi todas ellas las heredamos de nuestros padres y madres biológicas. Esto sucede también con algunas enfermedades. En ocasiones, un solo cambio en nuestro código genético puede hacernos más susceptibles a desarrollar una enfermedad. En mi laboratorio, nos dedicamos a estudiar el código genético de miles de personas enfermas de Parkinson y personas sanas para intentar encontrar esas pequeñas variaciones que puedan ser el origen de la enfermedad. Además, buscamos grupos de variantes, llamados perfiles genéticos, que aparezcan de manera constante o habitual entre los pacientes. Estos perfiles nos servirían para encontrar personas que aún no tienen la enfermedad, pero que corren el riesgo de desarrollarla y poder darles ayuda antes de que se enfermen. También nos ayudarían a entender mejor qué factores están implicados en el desarrollo de la enfermedad e incluso encontrar nuevas terapias que ayuden a mejorar o incluso, en un futuro, curar la enfermedad.
Me licencié en Biología en la Universidad de Oviedo (Asturias) con especialidad en genética humana. A continuación, me enrolé en el programa de doctorado de Neurociencias con un proyecto para estudiar cómo nuestra genética influye en el riesgo de desarrollo de la Enfermedad de Parkinson. En este proyecto buscábamos aquellos pequeños o grandes cambios en el código genético que podrían estar contribuyendo o eran responsables de la aparición de la enfermedad en nuestros pacientes. Poco después de mi graduación, obtuve un trabajo en la Universidad de Florida en Estados Unidos donde pude aplicar mis conocimientos de neurociencias, cerebro y genética humana al estudio de otras enfermedades del sistema nervioso central como el Alzheimer y la esclerosis lateral amiotrófica (ELA). Allí usamos modelos de mosca de la fruta para intentar entender cómo las modificaciones genéticas en determinadas regiones del código genético afectan a los mecanismos celulares y cómo estos acaban produciendo el desarrollo de la enfermedad. Tras finalizar mi trabajo en Estados Unidos volví a España, Barcelona, para volver a trabajar en el estudio genético de la Enfermedad de Parkinson. Aquí, nuestro objetivo es explorar el código genético para identificar marcadores de enfermedad, es decir, encontrar perfiles genéticos que correspondan con la aparición de síntomas o tempranos de la enfermedad y que potencialmente llevarían a un diagnóstico más preciso de la enfermedad o incluso a detectarla antes de que la aparición de síntomas clínicos.
Programa: Actualmente, tengo la beca posdoctoral "Beatriu de Pinós". Secretaria de Universidades e Investigación del Departamento de Empresa y Conocimiento de la Generalitat de Cataluña y del programa Marie Sklodowska-Curie COFUND H2020 (2018-BP-00055).
Institución: IDIBAPS (Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer)
Disponibilidad: todos los días con preferencia los viernes.
Laura Novellasdemunt Vilaseca
Biomedicina. Específicament, càncer colorectal, cèl·lules mare, organoids, dianes terapèutiques i resistència a la teràpia.
Com es construeix un científic ?
Català o anglès
El plantejament de la meva xerrada seria començar amb una breu descripció de la meva carrera com a investigadora fins al moment i què cal fer per esdevenir un investigador/a. D’aquesta manera els alumnes poden tenir una idea de com s’acostuma a desenvolupar una carrera científica (tot i que hi ha múltiples sortides professionals a una carrera científica, em centraria principalment en la que jo estic fent, que és investigació en acadèmia).
Després explicaria com és un centre d’investigació, com funciona i els diferents tipus d’investigadors/treballadors que hi treballen.
Finalment explicaria el tipus de recerca que fem en els centres d'investigació utilitzant principalment com a exemples projectes en els quals jo he treballat. Explicant els diferents models amb els quals treballem i centrant-me sobretot en el model d'organoides (o mini-òrgans) que crec que pot ser més innovador per l'audiència. Ensenyaria com es generen i quines aplicacions tenen.
Vaig estudiar Bioquímica a la Universitat de Barcelona. Seguidament vaig realitzar la tesi doctoral al grup del Dr. Ramon Bartrons a la Facultat de Bellvitge de la Universitat de Barcelona. Durant la meva tesi vaig estudiar el metabolisme diferencial de les cèl·lules de càncer. Després vaig anar a fer un post-doc al Francis Crick Institute de Londres, al grup de la Dra. Vivian Li. Allà vaig començar a treballar en càncer colorectal i el meu projecte es va centrar en trobar noves dianes terapèutiques per aquesta malaltia. Recentment, he tornat a Barcelona, a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), al grup del Dr. Eduard Batlle. Aquí segueixo treballant en càncer colorectal però més enfocat a mecanismes de resistència a la quimioteràpia.
Programa: Beatriu de Pinós
Institució: Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
Disponibilitat: de dilluns a divendres dins l'horari escolar excepte els dimarts al matí.
Rosa Suades Soler
Biomedicina, ciències mèdiques i de la salut
Xarxes socials: comunicació cel·lular al torrent sanguini
Català
En aquesta xerrada s’introduirà un nou mecanisme de comunicació cel·lular mitjançant les vesícules extracel·lulars, tot explicant què són, on estan localitzades, quina és la seva funció i composició i quins avenços científics poden oferir en el camp de la recerca cardiovascular, com a noves eines diagnòstiques i terapèutiques. També es comentaran aspectes pràctics del dia a dia d’un investigador per a despertar la curiositat de l’alumnat per la recerca
Biologia, Màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica i Doctorat en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra. Postdoctorat al Departament de Medicina del Karolinska Insitute (Estocolm, Suècia). Actualment, investigadora postdoctoral a l’IIB Sant Pau.
Programa: Beatriu de Pinós de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, cofinançat per Unió Europea a través del programa COFUND (programa d’Accions Marie Skłodowska-Curie del programa “Horizon2020”).
Institució: Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR-HSCSP) - IIB Sant Pau
Disponibilitat horària: primera hora o última hora del dia.
Jorge Oliver-De La Cruz
Biologia cel·lular, biomedicina, malaltia d’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer i forces cel·lulars
Català, castellà o anglès
Tots hem sentit parlar de la malaltia d’Alzheimer, un tipus de demència que sol aparèixer a la tercera edat. Amb l’augment de l’esperança de vida, s’espera que aquestes malalties siguen cada vegada més freqüents, però... Què sabem del seu origen? I aconseguirem curar-les?
Durant la presentació introduirem les nocions bàsiques de la malaltia d’Alzheimer i altres malalties associades, i ens posarem a la pell d’investigadors per descobrir algunes del causes que poden conduir al seu desenvolupament. Finalment, parlarem de la recerca actual al seu voltant, sobre el models emprats al laboratori i el meu projecte d’investigació científica.
Vaig estudiar Biologia a la Universitat de Valencia i fer el doctorat en l’àmbit de les neurociències entre el Centre d’Investigació Príncep Felipe (València) i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (Madrid). Desprès vaig continuar la meua investigació postdoctoral al Centre Internacional d’Investigació Clínica a Brno (Txèquia), centrant-me en comprendre com les cèl·lules responen als estímuls físics del seu voltant. Finalment, ara treballe al Institut de Bioenginyeria de Catalunya, investigant com aquests estímuls físics poden predisposar les neurones a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
Programa: Beatriu de Pinós (2020) de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, cofinançat per Unió Europea a través del programa COFUND (programa d’Accions Marie Skłodowska-Curie)
Institució: Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
Disponibilitat: Preferiblement matins de dimarts a dijous
Nom i cognoms:
Àrea:
Títol:
Idioma de la xerrada
xxx
bio
Programa:
Institució: